La
historieta del cavall:
        
        Aixo era el 31 de desembre de 1998 (ben apropet del 1999), a mitja
        tarda, o potser per alla quarts de nou, quan dos timats sense res millor
        a fer estaven fent el treball de recerca sobre xarxes informatiques. El
        treball... a qui li importa el treball, aquesta es una altra historia i
        ha de ser explicada en una altra ocasio (Michael Ende, La historia
        interminable). Aquests dos timats eren el Miquel Jorba "LeChucky"
        i un servidor, Jaume Perez "Klonic"
        . Doncs be, erem a casa del Miki, i com que ja no hi havia cap CD que no
        ens sabessim de memoria a causa de les moltes hores que ens haviem tirat
        en aquell despatx a causa del maleit treball, estavem escoltant Flaix FM
        (que ja son ganes!). En aquells moments feien un concurs, o no se si era
        concurs. La questio es que trucaves, explicaves el que faries aquell cap
        d'any i et feien un regalet. Entre els premis que donaven hi havia un CD
        que em va fer gracia. Es tractava de la banda sonora original de la
        pel.licula "No pronunciaras el nombre de Dios en vano".
        Aleshores el Miki agafa el telefon i, sense pensar-s'ho dues vegades, hi
        truca. Despres de xerrar una estona amb el DJ, li va dir que volia el
        citat CD.
        Com que ja estavem cansats de tan treballar (havia estat un dels dies
        que haviem fet mes feina!) i faltava poc pq tanquessin la radio, vam
        decidir que aniriem a buscar el CD aleshores mateix, aprofitant que
        l'emissora quedava forsa a prop.
        Quan vam arribar el DJ estava a punt de marxar, pero molt amablement ens
        va fer entrar i ens va donar el CD que ens pertocava. Pero no en teniem
        prou, i li vam demanar si en tenia un altre. I ens el va donar. Aixi que
        teniem un CD cadascu, d'una banda sonora feta per un grup manresa
        anomenat McGregor's, que ja ha desaparegut per donar pas a Cranc.
        Quan vam tornar a casa del Miki vam posar el CD (que per cert, al Born12
        el venien per 2500 ptes), i despres d'escoltar totes les cansons, una
        per una (estava forsa be), quina sorpresa la nostra al adonar-nos que al
        final de l'ultima pista hi havia un acudit. I a mes ens vam fer un fart
        de riure, ja que estava molt ben explicat.
        A partir d'aleshores vam estar taladrant a tothom a qui ens trobavem amb
        el ditxos acudit, tal com ultimament ho feiem amb la canso de "A la
        muntanya!!" (si algun dia en tinc ganes ja en fare una pagina, de
        moment us podeu conformar amb la del Miki
        ).
        Pero la historia no hagues trascendit mes si no hagues estat pq el curs
        seguent, l'Anna Morral va decidir anar a passar un any a Alemanya.
        S'acostava el seu aniversari i vam decidir fer-li un video entre tots
        nosaltres. Per omplir espai, pq al principi ens semblava que es faria
        curt (resulta que finalment va durar unes dues hores), vam decidir
        interpretar l'acudit, amb el Miki i jo fent d'indis (apropiadissim!), la
        Raquel fent de Gran Jefe i l'Alicia aguantant-li les plumes (o era al
        reves?), i el Pau fent de fletxa.
        Aixo encara entra dins del normal. Pero estavem fent un altre gag en que
        jo filmava que el Miki feia veure que filmava l'Oscar, quan aquest diu
        que la camera del Miki portava el tap a l'objectiu. Despres de riure una
        bona estona pq la camera del Miki no servia per filmar sino per fer
        maco, se'ns va acudir la genial idea que finalment va ser esgotadora. El
        contingut del video seria el seguent: la pantalla negra amb un subtitol
        que anava passant, i en el que es podia llegir l'acudit del cavall en
        alemany mentre anava sonant la versio original del CD. Despres, l'Oscar
        s'adonava que la camera tenia l'objectiu tapat i per aixo no s'havia
        vist res de l'acudit, i despres es veia com feiem l'indi, i mai tan ben
        dit.
        I d'aqui es d'on va sortir que traduissim l'acudit a l'alemany (be,
        traduir-lo ho va fer el profe del Miki). I ara se m'ha acudit que podiem
        posar versions en diverses llengues, i aixi tinc intencio de fer-ho.
        
        Per tant, tota la seccio del "cavall" va dedicada a tots
        aquells que varem fer l'indi, a tots els qui vam taladrar amb el ditxos
        acudit, i en especial al Miki, que volia que entre tots llegissim
        l'acudit en alemany per enviar-li tambe a l'Anna, que sort que al final
        no es va fer.
        
Escolta'l
en versió original
Tornar a l'acudit del caball
Escrit per Jaume Pérez, 2k