A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats van iniciar l'atac a la ciutat de Barcelona, a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l'erxèrcit ocupant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular.

C o n s e q ü è n c i e s

El 1714 es va instal·lar a Catalunya un règim d'ocupació. Les institucions catalanes -Corts, Generalitat, Consells Municipals, Coronela, etc.- van ser abolides. La Reial Audiència va ocupar solemnement la Casa dels Diputats del General, o Palau de la Generalitat. Les fortaleses van ser enderrocades i el poble desarmat. Molts dels oficials i soldats que havien participat en la resistència dels anys 1713-14 van ser empresonats o es van haver d'exiliar (en particular a la cort de Viena). A Barcelona, l'exèrcit borbònic es va fer construir la Ciutadella militar per assegurar-se el control i la submissió de la ciutat. Les obres, iniciades el 1716, van implicar l'enderroc de 1.200 habitatges del barri de la Ribera. Tots els estudis universitaris de Catalunya -Lleida, Barcelona, Tarragona i Vic- van ser tancats i al seu lloc es va crear una nova universitat de Cervera (1717). La repressió, en la seua brutalitat, però també en la seua execució sistemàtica i funcionarial, va pendre de vegades trets gairebé esperpèndics. Així, la campana anomenada Honorats de la seu de Barcelona va ser despenjada i fosa perquè "havia tocat en tots els moviments de les sedidions". I els bans d'interdicció d'armes als naturals van arribar fins i tot a prohibir la possessió de ganivets de punta.

El decret de Nova Planta

El règim d'ocupació militar va ser confirmat, des d'un punt de vista legal, pel decret de Nova Planta (1716). Aquest abolia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis de Castella. El govern del Principat va quedar en mans d'un capità general, que presidia la Reial Audiència, i disposava de dotze corregidors, amb seu a les principals ciutats catalanes. Totes les institucions municipals, de caràcter representatiu, van ser abolides. Al seu lloc hom va imposar un sistema d'alcaldes i regidors, nomenats directament pel rei o pel capità general. En definitiva, la Nova Planta va imposar un sistema de govern absolut, en què tots els nomenaments i les decisions s'organitzaven de dalt a baix i tenien pel últim responsable el mateix monarca. Aquest nou règim polític va tenir també una traducció en l'àmbit fiscal. Els drets de la Generalitat i dels municipis va ser segrestats pel monarca. A més, hom va crear un nou impost, el cadastre, organitzat a través d'una doble línia: territorial (gravava els rèdits de les finques urbanes i rústiques) i personal (carregava damunt el treball i les empreses i mantenia l'exempció de nobles, eclesiàstics i altres privilegiats). Tot i que el cadastre va nèixer com una composició de guerra, el creixement econòmic viscut durant la centúria el va fer, a poc a poc més suportable.

L'article 5é. del decret de Nova Planta afirma: "Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana". Ben aviat, la voluntat política d'introduir la llengua castellana en tots els àmbits de l'administració i la castellanització dels principals càrrecs va anar tancant alstres àmbits públics al català. La Reial Cèdula d'Aranjuez del 1768, obra de Carles III, va prohibir l'ensenyament en català. Una altra Reial Cèdula, del 1772, va prohibir dur els llibres de comptes en català.