PFC - Projecte final de carrera

ETIS - Enginyeria tècnica informàtica de sistemes

Per ser enginyer, o enginyer tècnic, tothom ha de fer un projecte, el qual pot ser fàcil o dificil, en principi i com diria l'ignasi, és un pur tràmit, però ja us ho dic jo, aneu amb compte amb el que trieu! Doncs la cosa més innocent sempre es pot convertir en un malson!

Això crec que és una mica el que em va passar a mi, vaig triar el que em semblava més atractiu, (o menys lletg) bé per començar us explicaré com va ser que vaig agafar aquest projecte...

Per començar, i despres de llegir-me un llibre de l'any de la maria castanya, tenia ganes d'implementar un joc, o un programa seguint les instruccions que donava, per fer-hi vaig demanar concell al profe de iia que tenia, qui em va reencaminar cap a fer un projecte de inteligència artificial, o de reconeixement de veu, que també em feia gràcia. casualment el mateix profe formava part del talp (un grup de recerca per detectar la veu) ja és casualitat! doncs això, que vaig anar a parlar amb un senyor del talp que em va dir que em podria encaminar, però que allò quedava més aviat de telecos, que d'informàtica. al despatx d'aquell home (de fet crec que no el vaig trobar, i vaig anar al del costat, però que també si fa no fa feien el mateix, i també era del talp) em va dir que això de detectar la veu estava força resolt, i que no havia pas de començar de zero, si no de seguir en una linia de treball... em va deixar jugar amb el seu pc, (jo parlant li vaig dir quina hora era i el pc em va dir la hora parlada) un avenç terrible no? en fi, que aqui es va acavar l'aventura per l'lsi d'intentar fer ah si, ja recordo que volia fer exactameent!!!

un joc controlat per veu.

és a dir, el joc cutre salsitxeru que s'explicava al llibre de fa mil anys, poder-hi jugar, però controlant-lo amb la veu. molaria no? aquesta era la meva idea. 

Per altra banda, hi havia un projecte del jedi, que es feia a brusel·les, i tractava de fer una pàgina web en php, la qual cosa més o menys ja en savia una mica, i no semblava gaire descabellada, el problema és que aquest "project" no el convalidaven com a pfc... amb la qual cosa no em servia... i com que havia deixat passar tant el temps, ja estavem a l'ultima setmana per fer les inscripcions, i s'havia de fer alguna cosa, calia que em matriculés d'algun pfc, amb lo qual vaig mirar quins hi havien disponibles, i em va cridar l'atenció aquest, vaig anar a parlar amb el profe, (l'antoni grau) i res, ja vam fer papers aquell mateix dia. 

El cert és que no em vaig enterar molt bé de què havia de fer ni de com s'havia de fer, doncs la majoria de termes s'em escapaven completament de les mans, però al estar tant al límit, no vaig tenir altra opció. El professos m'havia expicat que al final del projecte jo hauria de tenir una placa, que es conectaria per usb, (un bus estandard) amb el  pc, sun, o el què calgui, i que tindria connexions per expandir-se, apart, que tindria un pic, i vaja, el que havia estat fent a coi més o menys.

I res, acabant d'inscriure's hi havien els finals, el que va fer que no hi pensés massa més, fins al febrer, que va ser quan em vaig començar a documentar, i llegir articles referents a les eines que hauria d'utilitzar, francament no va ser gens fàcil introduir-se en aquest mon, jo diria que casi fins l'abril nomès vaig fer coses teòriques,.. por lo que ja podeu contar lo peix que anava, per sort, em vaig topar amb el joan aregall, qui també feia servir el mateix xip que jo, i vam decidir posar-nos a fer una cosa interessant... en aquell assemblador tant extrany! vam fer que pités un pitu... (o sigui una pota a 1), quan el dispositiu es conectés. i va anar força bé. Jo crec que aquesta empenta va ser desiciva, i en aquell moment va  haver-hi el punt d'inflexió definitiu.

Vaig començar a fer algo de còdi, i a jugar amb les capacitats del xip, tenia ganes de posar-hi una pemòria, i aixi ho vaig fer, al final va ser una memòria i2c, primer vaig començar amb l'assemblador, pero al veure que no acabaria mai, vaig preferir canviar de sistema i escrire els meus còdis en C, i aixi ho vaig fer, francament al estar més acostumat amb el llenguatge anava molt més ràpid, però entre pitus i flautes, va arribar l¡estiu que no va donar temps de res, i clar, no vaig poguer presentar. en resum, que hauria d'estar un nou quatrimestre fent el projecte... 

per anar avançant feina, durant tot l'estiu que el laboratòri va estar overt (fins a l'agost) hi vaig estar anant, fent codis i més codis, i documentant parcialment... per tenir menys feina a fer.

Sigui com sigui al setembre vaig reanudar la marxa, havia d'aprofitar cada dia que el laboratòri estava overt totes les hores que podia, ja que els horaries eren molt limitats, vaja a l'estiu durant l'hora de dinar de 2 a 3 seguia fent feina, fins les 4, que dinava (i tancaven el laboratòri!) no us sembla una mica impresionant? ho és!

i res, aviat va començar el seguent quatrimestre, on us explicaré el quèvaig fer, seguint per aqui.

Us espero a l'altre pàgina!