Boikot a catalunya

Aquest forward és mes aviat una història que fa riure i pena a la vegada, i l'explico per que han arribat veus de que realment hi ha un boicot contra Catalunya, el qual espero que no estigui actiu per gaire temps.. (també en castellà)

Josep Maria Porquet es va llevar tard per anar a la seva 'feina' de funcionari al Nou ministeri. El dia anterior havia descobert que el seu despertador estava fabricat a la zona franca de Barcelona i va decidir prescindir-ne, optant per el mòbil, però era un Siemens amb el menú personalitzable en català, així que va pensar que el despertaria Telefònica... però va recordar que el director era català, així que va rebuscar per casa un despertador xino, però com que no tenia bateria i havia oblidat que no utilitzava llum per que la controlava la malvada Gas Natural-La Caixa i el Tripartit català, no l'hi va servir de res endollar-lo a la corrent per carregar-lo.

Tremolant de fred, doncs no utilitzava calefacció per estar a les mans dels catalans es va dirigir al lavabo. Quan estava a punt de defecar va descobrir que la taça era de l'empresa catalana Roca, i per tant va optar per fer les necessitats al mig del passadís. S'anava a netejar les seves parts, però va haver de desistir al comprovar que l'envas del paper higiènic l'advertia que havia estat fabricat a capellades (Barcelona).

No es va dutxar, ja que l'hi havien dit que Aigües de Barcelona controlava la distribució d'aigües a Espanya. Anava com a mínim a pentinar-se i perfumar-se, però va comprovar que només disposava de colònies Puig. Irritat, amb inquietants olors corporals i sense rentar-se va preparar-se un cafè, però va advertir que no podia perquè tenia cafès Pont i l'aigua era Font Vella. Així que es va disposar a prendre nescafe, però, ... Nestlé fabrica a Catalunya... així que es va dir... doncs em prendré un colacao... però també ho va deixar estar al veure que també estava fet a Catalunya...

Tot fastiguejat va optar per vestir-se prescindint de la camisa que tant l'hi agradava, però fabricada a Igualada, i d'aquelles sabates menorquines, que de fet no són catalanes-catalanes però també allà parlen en català i se'ls ha de castigar. Es va posar unes sabates d'esport... de mercadillo, ja que va observar que les seves preferides, Nike estaven distribuïdes per una empresa catalana i va sortir al carrer així, amb el tratje i la corbata, orgullós i fent mala olor.

Va anar a buscar el cotxe però recordà que tenia un Seal, fabricat a Martorell, així que va optar per agafar el metro: sembla ser que molta gent estava amb lo del boikot, doncs estava ple com un ou. Hauríeu d'haver-ho vist, donant voltes pel metro plè a més no poder, per intentar no tocar els barrots, ni els seients fabricats a Sant Celoni... Quina llàstima! Després d'una llarguíiiiiisima jornada laborat parlant de futbol, toros, dones, catalans i vascos, amb uns altres dos o tres boicotejadors, i desprès de renegar de Fernando Alonso, al adonar-se que tenia un Jefe d'equip tècnic que era català... va tornar a casa seva que les seves olors corporals pujaven per moments. Per sort a la feina tenien aigua Pascual i havia pogut veure una mica.

Ja era hora de fer una visita al súper: la seva compra v tardar unes tres hores, després d'haver de repassar a consciencia totes les etiquetes dels productes. No va poder quedar-se la xocolata que tan li agradava, doncs estava feta a Esplugues de Llobregat, ni les patates fregides, ni el fuet. A més d'haver de carregar amb tota la compra a pes, (el carret estava fabricat a Terrassa), va observar que el guàrdia de seguretat no l'hi treia els ulls de sobre, i sobretot a partir de la segona hora.

Al dia següent, suat com un porquet, va anar a cada de la seva sogra per una celebració familiar. Aquesta es va tirar endarrere just després d'olorar-lo. Feia fàstic!! Ell en lloc de cava havia portat sidra barata com obsequi.

Definitivament, la sogra va pensar que la seva filla s'havia equivocat d'home, .. "Ja l'hi deia jo a la meva Paquita, aquest Manolet no l'hi interessa"

Però encara va ser pitjor, quan va començar a tramitar el divorci i a renegar dels seus fills, al recordar que la seva dona de segon cognom es deia Milà...

Finalment al nostre heroi ejpañó es va posar al llit, no sense abans llençar els llençols i l'edredó a la bassura, fabricats a Montornés, famolenc i ahorriblement brut, amb la boca rasposa i seca, i amb una mala baba impressionant, però orgullós de ser un bon espanyol com la copa d'un pi.

Però al nostre senyor Porquet ara té un greu problema amb la justícia... des de que s'ha adonat que la bandera d'Espanya és d'origen de la marina mercant catalana, està buscat per la policia... ja que bandera que veu, bandera que crema...

En fi!