Diferencies IDIOMÀTIQUES
Mireu que m'ha enviat el josep porta... ho trobo especialment conmovedor, i mostra algunes sutileses que mai hi havieu pensat, segur!
| Ells diuen «perro viejo» i «mosquita muerta» allà on nosaltres diem «gat
vell» i «gata maula». La sort màxima de la rifa és un masculí «el gordo», allà, i un femení, «la grossa», aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui «Virgen» i nosaltres que sigui «Mare de Déu». Ells paguen «impuestos», que ve d'«imponer», i nosaltres «contribucions» que ve de «contribuir». Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns «sinvergüenzas», mentre que els corresponents catalans són, només, uns «poca-vergonyes». Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen «madera» quan nosaltres toquem «ferro». Allà celebren cada any les «Navidades» mentre que aquí amb un sol «Nadal» anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un «bon dia», una «bona tarda» i una «bona nit» cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples «buenos días», «buenas tardes» i «buenas noches» diaris. A Espanya es veu que ho donen tot: «dar besos, abrazos, pena, paseos... », mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: «fer petons, abraçades, pena, un tomb, ...». Allà diuen «¡oiga!» quan aquí filem més prim amb un «escolti!». Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen «morenos» i nosaltres «rossos», colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment «almeja» i ací «figa», mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells «hablan» -i fan!- aquí «enraonem», és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú «adiestran» i aquí «ensinistrem». Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la «destra» (dreta) i els altres sobre la «sinistra» (esquerra)... Ells sembla que només poden o saben «trabajar» mentre que aquí podem «treballar» o «fer feina» en funció de la implicació personal. De la mateixa manera que ells tenen «Patria» (provinent de Pater on "Patria Potestat", originalment, significa: dret de vida i mort sobre totes les coses), nosaltres «fem país» (etimològicament: crear paisatge, àmbit de desenvolupament humà comú, ...) Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. |