ES:D1 - Enginyeria del software: Disseny 1

Quin pal, una assignatura que et demana conceptes prèvis que se suposa que els tens super assolits, i que per postres no és la ultima de la branca, i per tant segur que no es farà les coses xules, a més que aquesta branca no m'acaba d'agradar gaire, però s'ha de saber fer! M'hi he apuntat degut a que amb el canvi de pla d'estudis, es:e i es:d1 fan una macro assignatura, i per tant, per que me la convalidin, cal que la faci i l'aprovi! (esperem que sigui light)

Per altra banda, de disseny 2 no hi ha que s'en escapi, ja que seguirà siguent una assignatura apart, i per postres pp (que a mi en teoria m'ho convalidaven pel pfc ) va després de les dues assignatures. un merder de can pixolives. ja veurem com acaba l'assuntu.

Tornant al tema, si voleu que us sigui franc, de les tres assignatures, possiblement ES:D1 és la que em va agradar més! mirat fredament, diria que si, doncs a es:e val, aprenies el llenguatge UML  (molt per sobre) però vaja, navegaves i feies coses horribles amb ell, i a es:d2 (que faria al seguent trimestre) és tot molt aplicat segons la tecnologia que utilitzis, i potser per això no tenia tan encant.

La gràcia de disseny 1 era que el que feies era atemporal, t'explicaven a utilitzar iteradors, diccionaris, i estructures molt senzilletes per realitzar solucions a mida. Aviam que naturalment aquestes estructures ja les saviem fer tots en un llenguatge de programació... o en varis clar però aqui no es tractava de codi o de seudocodi, es tractava de dissenyar el comportament d'una funció, que per tots els elements fes tal cosa, (normalment les operacions eren tribials al final) però em va servir per fer-me una base millor treballant amb l'UML i a la hora de proposar una solució elegant. clar que això realment no ho vaig aprendre la primera vegada que ho vaig fer, si no la segona però ospa val més tard que mai.

De profe, sique recordo el que vaig tenir, i era en català, el seu nom,... Xavier Franch (quina memoria nano!) i si mal no recordo les classes eren a la tarda a primera hora, o sigui que ja podeu imaginar quina son més boneta que m'agafava a classe on per rematar-ho eren transparències a saco paco!
Us reconec que realment diria que no m'hi vaig adormir mai, però poc n'hi deuria faltar!

Amb qui la vaig fer? segurament amb l'ignasi, bé no és que hi haguessin gaires pràctiques en aquesta assignatura (que jo recordi ara mateix) però almenys a classe no estavem solets... (ohh que romantic) Bé ara que hi penso, hi havien problemes a classe que els resoliem entre tots, i que s'havien d'anar entregant un cada setmana o cada quinze dies...ostres si, quina assignatura més feixuga que era! es que ara m'ha vingut tot al cap, a més sempre t'estaven ratllant que els que feien els exercicis aprovaven casi tots, en canvi dels que no els feien, suspenien casi tots, i que per tant si voliem aprovar que lo millor era fer els exercicis i que bla bla bla, en resum que fessis els exericis. Si malno recordo jo en deuria fer 3 en tot el curs, que podrien coincidir amb molta presició amb els tres primers i que per tant eren els més facils.
Els exercicis no us penseu que eren rapidets no pas! calia bén bé dues o tres hores per fer-ne un i al final ocupaven tranquilament dos o tres pàgines! quin pal!

De fet, i no és per donar-los la raó, però vaig catejar, al voler-mho jugar tot a la única carta que era l'examen final. Aixi és que si ho admeto, tenien raó però ja us dic, fa una mandra... brrrrr.

Però res que tantes trasparències al fi i al cap et fan adormir el cervell! el meu truco era intentar de prendre apunts en fulls apart aixi estava més despert, però no sempre es possible, i a més els profes sempre t'animen a que ho facis sobre les transparències. pos vaja m'alegro! jo ho feia aixi, i ho tornaria a fer. (es que soc molt pesaaaat!)